L'agost de 2008 vaig visitar Marroc. Aquell país i la seva gent em va interessar tant que tenia al cap la idea de reflexar-ho amb un projecte audiovisual.
Al tornar, li vaig proposar al Pere (conegut com a "jefe de la tele") de la XTVL la possiblitat de desenvolupar un projecte ubicat al país africà. Em va dir quelcom similar a "em sembla interessant, el 15 de setembre porta'm una proposta concreta i ja veurem...". Merda! Faltaven una mica més de dues setmanes. Sempre parlo massa...
No me'n sortia amb l'esborrany. Només tenia clares les localitzacions i els personatges protagonistes. Una parella en conflicte i el guía que els condueix.
En aquells dies de bloqueix creatiu va apareixer el meu únic germà (Dídac) i de manera quasi casual, va començar a orientar-me en el projecte. Tant va ser així, que es va quedar a construir una història creible amb mí. Ell és un malalt del cine com jo i també aspira a portar els fills a la universitat amb el salari de les seves pel·lícules...
Junts vam començar a desenvolupar amb il·lusió una història que funcionava això creiem...). Aventura, comedia, amor, trama política...
Quan començàvem a tenir episodis definits, el temps se'ns tirava al damunt i no ens veiem amb cor de donar-li vida a aquella història, amb diàlegs i situacions ben desenvolupades. Així que va aparèixer la Montse, a rescatar-nos...
Mentre el Dídac i jo definiem les trames dels episodis, ella els escrivia amb precisió, sensibilitat i detall.
Amb dos mesos i un excel·lent treball en equip es va escriure el guió de "Passaport al Marroc".
FASE 2:
Amb el projecte entregat a temps, vaig rebre llum verda de la Xarxa.
Paral·lelament al desenvolupament del guió, vaig anar reclutant una per una, una sèrie de persones tant capacitades profesionalment com humanament. L'objectiu era ser els mínims i versàtils possibles ja que sinò, el projecte, no era viable economicament...
Vàrem quedar aquests, que una setmana abans de marxar, estavem rodant les primeres seqüències a Barcelona.FASE 3:
8 persones vam arribar al Marroc el 28 de novembre de 2008. Teniem la intenció de filmar una sèrie. Vàrem recorrer el país durant 13 dies i vam tornar.
Evidentment, no va ser així de senzill. La quantitat d'imprevistos subrealistes que gairebé enfonsen el projecte, va ser descomunal...però porto massa estona escribint i no se si ho llegirà algú així que ja ho explicaré en un altre moment.
Això sí, al nostre reduït equip s'hi va sumar El Hussain (producció al Marroc), l'Ibrahim (actor) i el Mustafà (runner). A la foto també hi apareix la mare del Hussain, doncs ens va cuinar un fantàstic dinar el dia abans de tornar, que va coincidir amb "la festa del xai", de les efemèrides més celebrades als països àrabs.
