PASSAPORT AL MARROC

episodi 7, marrakech/tornada

2009-03-04T02:50:00.000-08:00

Passaport al Marroc -capítol 7- FINAL from xavi giner on Vimeo.

el darrer episodi

Episodi 6 - Desert d'Erg Chebbi

2009-02-23T03:48:00.000-08:00

Passaport al Marroc -capítol 6- from xavi giner on Vimeo.

Episodi 5 - Toudra -

2009-02-16T09:07:00.000-08:00

Passaport al Marroc -capítol 5- from Sergi Cervera on Vimeo.

el viatge s'acaba...

capítol 4

2009-02-10T03:35:00.001-08:00

Passaport al Marroc -capítol 4- HD from Sergi Cervera on Vimeo.

aquí està, ja, en HD

Episodi 1, bona qualitat

2009-02-09T02:41:00.000-08:00

Hem penjat de nou l'episodi 1 de la sèrie, doncs l'altre donava problemes de compressió i es veia malament...ara ja no.

Passaport al Marroc -capítol 1- from xavi giner on Vimeo.

Entrevista a Sergi Cervera publicada per a la XTVL i la Malla

2009-02-06T16:06:00.000-08:00

Avui ens visita en Sergi Cervera, director i productor de “Passaport al Marroc”. Ell es defineix com a autodidacta, compagina la seva carrera com a realitzador, actor i de tant en tant dissenya les llums per algun espectacle teatral aquí o en algun llunyà paratge del món.

MEDUSA: Com vas començar en el món de l’audiovisual? Què et va motivar a dedicar-t’hi?

SERGI CERVERA: “Hace muchos, muchos años…” (so d’arpa). Recordo que el cinema em fascina des de que tinc records. Als 9 anys, quan tothom deia que volia ser “astronauta” o “paleontòleg” jo deia que volia ser actor. I mans a l’obra m’hi vaig posar. Vaig fer teatre fins que als 12 anys vaig fer un curtmetratge com a protagonista, era en 35mm i aquella experiència em va canviar. Des d’aleshores, quan estava en un rodatge sempre preguntava de càmeres, de material, de per què es filmava d’aquella manera, etc. Als 16 anys, amb el primer sou que vaig cobrar com actor (90.000ptes de l’època) em vaig comprar la meva primera càmera i vaig començar a filmar curts amb amics.

M: Ets guionista i productor de “Passaport al Marroc”, però tu què et consideres realment?

S.C.: Bé, això de guionista he d’esclarir que porta un “co-“ davant. Sense el Dídac i la Montse, no tinc clar que me n’hagués sortit.
Vaig estar al Marroc aquest agost i en una de les parades de la ruta en furgo que estava fent, vaig tenir la idea. Un mes més tard, estava amb el meu germà Dídac varem començar a parlar de la història. Ell m’havia de donar un copet de mà perquè estava encallat amb el guió.
Després, va aparèixer la Montse (excel·lent actriu que interpreta l’Alba a la sèrie). Nosaltres teníem el que havia de passar, però ella li va donar la vida que li calia per agafar l’avió i anar cap allà…

No sé què em considero, sé que m’agrada tot i que necessito tocar-ho tot per ser feliç. M’agrada tenir el control creatiu dels projectes però un equip a prop que aporti tant que provoqui la mutació de la proposta original…

M.: Què et va portar a crear la teva pròpia productora “Boala Films”? D’on surt aquest nom?

S.C.: La productora va ser creada com a continuïtat dels curts amb amics que feia. Necessitava una firma i una mínima infraestructura per fer les meves “pel·liculetes”.
Així que vaig crear el que, per aquells temps era “Boala producciones”.
El canvi va venir quan va entrar en Pol Fuentes a ajudar-me en el desenvolupament d’un projecte. Varem decidir que a partir d’aquell moment seriem “socis”. Plegats varem fer un munt de projectes, concloent amb “Paradigma”.
D’allò ja fa temps i les persones canviem així que varem decidir fa uns quants mesos que havia arribat el moment d’anar per lliure, cadascú amb els seus projectes. Vaig aprofitar “Passaport al Marroc” per renovar moltes coses del projecte “Boala” que feia temps que tenia ganes i així donar-li un nou enfoc, fruit dels 4 anys d’experiències en la realització.
Això de Boala és un misteri… “Voilà!” =)

M.: Quins projectes has fet abans de “Passaport al Marroc”?

S.C.: Com a director/productor havia fet alguns curtmetratges, una trentena de videoclips (es diu ràpid, eh…) i “Paradigma”, la meva anterior sèrie.
Com actor…uff, teatre, curts, TV, publi, cine… de tot… quin horror !

P.A.: Realment de vegades fa por pensar tot el què hem pogut arribar a fer si mirem al passat, sobretot si es tracta d’una persona jove com tu…

M.: Quins són els següents projectes?

S.C.: De moment tinc en vista “El final del llibre”, una nova sèrie de ficció fantàstica. Una barreja impossible i prohibida a qualsevol persona amb seny entre “Herois” i “Friends”, en català i baix pressupost. Està escrita amb el Jordi Ortega, un vell camarada d’infantesa i protagonitzada per 8 actors, amb perfils molt interessants.
També estic embarcat en un curtmetratge escrit amb el meu germà Dídac, del qual ens han premiat el guió i en tinc moltes ganes de realitzar-lo.
I a nivell d’actor, estrenaré una obra de teatre a la Sala Muntaner el mes d’abril.

M.: Com et veus d’aquí 10 anys?

S.C: Amb panxa enorme, una mansió a LA i esmorzant amb l’expresident Obama…hahaha!
No, realment, em veig fent el mateix que sempre, però és clar, amb infraestructura diferent. M’agradaria pensar que ja hauré dirigit el meu primer llarg, que com actor estaré una mica més consolidat i que guanyaré un xiquet més que ara.

M. Amb qui t’agradaria treballar algun dia? (ja sigui actor, director, guionista…)

S.C. Doncs hi ha un senyor per aquestes terres llatines, que escriu de meravella, dirigeix amb molta cura i interpreta amb molta ànima que es diu Ivan Morales. Algun dia dirigirà 25 llargs a l’any i com a mínim, en un d’ells m’agradaria veure’m implicat. M’agradaria ser dirigit per aquest senyor, si.
També seria fantàstic poder fer un paper algun dia amb Brian de Palma. M’agradaria trepitjar de tant en tant terres americanes per absorbir-ne el seu talent en l’audiovisual. Ah, i entre tu i jo, aspiro a tenir un paper com a dolent en un film de James Bond…però, no ho diguis molt alt, shhhhh.

M. Amb qui no treballaries mai? (va vinga, mulla’t!)

S.C.: No treballaria, per principis inamovibles i morals sota cap concepte amb el senyor Pere Gibert, de la XTVL, hahaha!
Bromes apart, em mullaré de manera diferent. Crec que aquesta és una professió petita i que es reinventa, de visions de vida, de punts de vista…i qualsevol persona que m’ofereixi una feina mínimament retribuïda, tindrà la meva ànima al màxim per a la seva disposició.

M. Un consell que t’hagin donat i que hagis pogut aplicar en la teva carrera.

S.C: Qui planta, tard o d’hora recull…sempre !
També m’ha ajudat molt en els moments difícils saber que “la clau de TOT la té, SEMPRE, un mateix” (aquesta frase me l’ha dit i repetit mon pare tota la vida, fins a la sacietat…i li dono les gràcies)
Finalment recordo una persona que estimo que, un dia, em va enviar un sms que deia “He estat un home afortunat, a la vida res m’ha estat fàcil (S. Freud)”

M. I per últim, la pregunta del 2009… Hi ha crisi o no hi ha crisi en l’audiovisual?

S.C: L’audiovisual és com el teatre, “sempre està en crisi”.
Ara bé, en un país com el nostre, en una comunitat com la nostra on no hi ha, pràcticament, iniciativa privada audiovisual. On la majoria dels projectes culturals els paga el president de torn. On les subvencions sustenten de manera molt qüestionable, projectes de dubtós interès i deixen moltes de les noves idees a la banqueta. Un país on cap capital privat arrisca en propostes de gent nova (sigui cinema independent, comercial o el que sigui…). Com es pot tenir el valor de dir que hi ha crisi a l’audiovisual? Crisi vol dir possibilitat de perdre i no hi haurà risc de perdre fins que no hi hagi mercat construït.
Primer deixem de dir “sector” audiovisual i creem “mercat” audiovisual. Creem industria. No permetem que les promeses futures hagin d’anar a servir copes per dirigir els seus projectes, projecte rere projecte. Quan ho aconseguim, importem els nostres productes, creem figures internacionals, etc.
Ara aprenguem-ne les lliçons, com ja s’ha fet en altres períodes històrics, i que la febre ens serveixi per ser-ne més immunes la propera vegada…

http://www.lamalla.cat/xal/XTVL/blocs/do/?p=177

seguint aquest link podreu trobar la primera entrevista, amb motiu de "Passaport al Marroc"

2009-02-04T15:30:00.000-08:00

Passaport al Marroc capítol 3 from BCNIdeas on Vimeo.

episodi 2

2009-02-04T15:25:00.000-08:00

Passaport al Marroc, capitol 2 from BCNIdeas on Vimeo.

Trailer de "Passaport al Marroc"

2009-01-11T06:44:00.000-08:00

Trailer de "Passaport al Marroc"

sèrie produïda per Boala Films

PASSAPORT AL MARROC from transword translations on Vimeo.

amb: Montse Bernad, Joan Carles Suau, Rafael Pi, Ait Talib El Hussain i Sergi Cervera

guió de Dídac i Sergi Cervera

escrit per Montse Bernad

produïda i dirigida per Sergi Cervera

El projecte

2008-12-20T16:10:00.000-08:00

FASE 1:

L'agost de 2008 vaig visitar Marroc. Aquell país i la seva gent em va interessar tant que tenia al cap la idea de reflexar-ho amb un projecte audiovisual.

Al tornar, li vaig proposar al Pere (conegut com a "jefe de la tele") de la XTVL la possiblitat de desenvolupar un projecte ubicat al país africà. Em va dir quelcom similar a "em sembla interessant, el 15 de setembre porta'm una proposta concreta i ja veurem...". Merda! Faltaven una mica més de dues setmanes. Sempre parlo massa...

No me'n sortia amb l'esborrany. Només tenia clares les localitzacions i els personatges protagonistes. Una parella en conflicte i el guía que els condueix.

En aquells dies de bloqueix creatiu va apareixer el meu únic germà (Dídac) i de manera quasi casual, va començar a orientar-me en el projecte. Tant va ser així, que es va quedar a construir una història creible amb mí. Ell és un malalt del cine com jo i també aspira a portar els fills a la universitat amb el salari de les seves pel·lícules...

Junts vam començar a desenvolupar amb il·lusió una història que funcionava això creiem...). Aventura, comedia, amor, trama política...

Quan començàvem a tenir episodis definits, el temps se'ns tirava al damunt i no ens veiem amb cor de donar-li vida a aquella història, amb diàlegs i situacions ben desenvolupades. Així que va aparèixer la Montse, a rescatar-nos...

Mentre el Dídac i jo definiem les trames dels episodis, ella els escrivia amb precisió, sensibilitat i detall.

Amb dos mesos i un excel·lent treball en equip es va escriure el guió de "Passaport al Marroc".

FASE 2:

Amb el projecte entregat a temps, vaig rebre llum verda de la Xarxa.

Paral·lelament al desenvolupament del guió, vaig anar reclutant una per una, una sèrie de persones tant capacitades profesionalment com humanament. L'objectiu era ser els mínims i versàtils possibles ja que sinò, el projecte, no era viable economicament...

Vàrem quedar aquests, que una setmana abans de marxar, estavem rodant les primeres seqüències a Barcelona.

FASE 3:

8 persones vam arribar al Marroc el 28 de novembre de 2008. Teniem la intenció de filmar una sèrie. Vàrem recorrer el país durant 13 dies i vam tornar.

Evidentment, no va ser així de senzill. La quantitat d'imprevistos subrealistes que gairebé enfonsen el projecte, va ser descomunal...però porto massa estona escribint i no se si ho llegirà algú així que ja ho explicaré en un altre moment.

Això sí, al nostre reduït equip s'hi va sumar El Hussain (producció al Marroc), l'Ibrahim (actor) i el Mustafà (runner). A la foto també hi apareix la mare del Hussain, doncs ens va cuinar un fantàstic dinar el dia abans de tornar, que va coincidir amb "la festa del xai", de les efemèrides més celebrades als països àrabs.

Passaport al Marroc

2008-12-20T13:43:00.000-08:00

"Passaport al Marroc" és una nova mini-sèrie / TV- Movie produïda per Boala Films.

Dirigida i produïda per Sergi Cervera
Guió de Dídac i Sergi Cervera
Escrita per Montse Bernad

Amb: Joan Carles Suau, Montse Bernad, Rafael Pi, Ait Talib El Hussain i Sergi Cervera

Direcció de fotografia: Susana Ojea
Disseny de so: Diana Sagrista
Maquillatge, perruquería i vestuari: Laura Zamacois
Ajudant de direcció, foquista i foto fixa: Sergi Lafuente
Producció al Marroc: El Hussain i Sergi Cervera

Música: Rafael Plana
amb la col.laboració musical d'Adolfo Osta

Disseny gràfic: Felix Wölky
Muntatge: Xavier Giner

Sinopsi:
Artur i Alba son una parella jove de 25 anys. Tenen una relació molt complicada des de fa temps i recentment discuteixen molt.
Fa 5 mesos que tenien programat i pagat un viatge de vacances al Marroc. Una estància de semi-luxe a Marrakech, a un hotel occidental i modern.
A 24 hores de marxar, Alba li proposa a Artur que tot i estar en una complicada situació, podrien intentar-ho.
Seria una ocasió a aprofitar, ja que cap dels dos te ganes de perdre aquest viatge ni els diners.
Només aterrar es troben amb el primer dels inesperats esdeveniments que viuran.